Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial

Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial

EL PROCÉS I EL RESULTAT // L’ADN que s’ha reproduït és el del bacteri Mycoplasma mycoides, implicat en diverses infeccions humanes i ramaderes. Primer, els investigadors van fabricar-ne les unitats bàsiques amb síntesi química –que és el pas més difícil i llarg– i després les van acoblar com si fossin peces d’un puzle. Per aconseguir que encaixessin, cosa gens fàcil, es van introduir momentàniament en una cèl·lula de llevat que va ajudar a la fusió i va evitar la degradació. Després, el codi sintètic va ser introduït en una cèl·lula recipient d’un altre bacteri semblant, Mycoplasma capricolum, que prèviament havia estat desproveïda del seu ADN.
Molt aviat, en tot just uns segons, el nou genoma es va apoderar del bacteri i va desaparèixer l’empremta de l’antic. El nou bacteri, que ja ha estat patentat, expressava únicament les proteïnes del bacteri sintetitzat, és a dir, s’havia convertit en una espècie diferent. «Quan canvies el software intern de la cèl·lula és com si la reiniciessis», explica Venter.
En total han estat 15 anys de treball, encara que solament dos de consagrats completament a la mateixa tasca. De fet, el món científic donava per fet que la primícia estava a punt d’arribar. «No m’ha sorprès. Fins i tot diria que s’ha endarrerit», afirma Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRG). Venter reconeix que han estat necessaris molts intents perquè la cèl·lula cobrés vida i comencés a replicar-se.
La inversió ha estat molt quantiosa, uns 32 milions d’euros (poc menys que el fitxatge del futbolista David Villa per part del Barça), però Venter té clar que en un termini raonable es podrà recuperar gràcies a les enormes implicacions industrials de l’avanç. «Posseïm una potent eina per decidir què volem fer en el camp de la biologia», assegura convençut. L’empresari sempre reitera el mateix exemple: «Volem crear algues capaces de capturar diòxid de carboni i de transformar-lo en hidrocarburs. D’aquesta manera evitaríem haver d’extreure més petroli». Cap alga actual és capaç de fer-ho amb l’eficiència necessària per combatre el canvi climàtic, insisteix. El biòleg també al·ludeix a implicacions mèdiques: gràcies a aquesta tècnica, explica, «el temps de fabricació de la vacuna anual contra la grip es podrà reduir en un 99%».
Pel que fa al debat ètic, Venter es va limitar a comentar ahir que havia demanat assessorament a organismes oficials. No va dir res ni de patents ni d’armes bacteriològiques, però es parlarà d’això.