viernes, 28 de mayo de 2010
Skalariak " Solo vivir"
Skalariak nace a finales de 1994, fruto de la afición de Juantxo y Peio Skalari por el Ska, un ritmo con más de 40 años de existencia, del que van filtrando todas sus variaciones e influencias y adaptándolas hasta conseguir un estilo personal e inconfundible. Con tan solo una docena de conciertos en su haber la discográfica GOR Discos se interesa por la banda y en 1997 edita su primer álbum “Skalariak”.
Concert d'Aerosmith el 27 de juliol a Barcelona. L'únic concert que farán a Espanya!
El Palau Sant Jordi en Barcelona será el escenario elegido para que Aerosmith presente su único concierto en España el día 27 de junio de 2010. Los "chicos malos de Boston" estarán este verano en nuestro país para lo que es sin duda una de las citas imprescindibles de este año con el rock.
miércoles, 26 de mayo de 2010
Els CAP dispensaran la píndola que interromp l’embaràs
La nova llei de l’avortament, que ha d’entrar en vigor el 5 de juliol, estableix la interrupció voluntària de l’embaràs com una prestació gratuïta a càrrec de la sanitat pública. Per fer efectiva la norma, la sanitat catalana hauria d’estar en condicions d’assumir els més de 25.000 avortaments que cada any es practiquen a Catalunya. Però la realitat és que els hospitals i els quiròfans públics ja estan al límit de la saturació. Donada la situació, el departament de Salut aposta per començar a atendre una part de la demanda d’avortaments des de l’atenció primària. Serien els casos de gestacions menys avançades (fins a set setmanes) i la interrupció de l’embaràs es faria amb una pastilla.
Des del departament encara s’està estudiant la mesura, però, segons va explicar ahir la directora adjunta de Planificació i Avaluació, Dolors Costa, la decisió definitiva s’ha de prendre aquesta setmana. De moment, Salut ja hi ha posat fil a l’agulla per començar a oferir formació específica als professionals –ginecòlegs i llevadores– que atendran la demanda d’avortaments farmacològics, va avançar Costa en el marc d’una jornada organitzada per la Fundació Vila Casas. L’atenció d’aquests casos “requereix personal entrenat”, va afegir, ja que la dona necessita “molta informació i acompanyament”.
La idea és que a principis del 2011 es puguin fer els primers avortaments farmacològics als centres d’atenció primària (CAP).
Des del departament encara s’està estudiant la mesura, però, segons va explicar ahir la directora adjunta de Planificació i Avaluació, Dolors Costa, la decisió definitiva s’ha de prendre aquesta setmana. De moment, Salut ja hi ha posat fil a l’agulla per començar a oferir formació específica als professionals –ginecòlegs i llevadores– que atendran la demanda d’avortaments farmacològics, va avançar Costa en el marc d’una jornada organitzada per la Fundació Vila Casas. L’atenció d’aquests casos “requereix personal entrenat”, va afegir, ja que la dona necessita “molta informació i acompanyament”.
La idea és que a principis del 2011 es puguin fer els primers avortaments farmacològics als centres d’atenció primària (CAP).
 |
| De Imágenes de Blogger |
viernes, 21 de mayo de 2010
Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial
Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial
EL PROCÉS I EL RESULTAT // L’ADN que s’ha reproduït és el del bacteri Mycoplasma mycoides, implicat en diverses infeccions humanes i ramaderes. Primer, els investigadors van fabricar-ne les unitats bàsiques amb síntesi química –que és el pas més difícil i llarg– i després les van acoblar com si fossin peces d’un puzle. Per aconseguir que encaixessin, cosa gens fàcil, es van introduir momentàniament en una cèl·lula de llevat que va ajudar a la fusió i va evitar la degradació. Després, el codi sintètic va ser introduït en una cèl·lula recipient d’un altre bacteri semblant, Mycoplasma capricolum, que prèviament havia estat desproveïda del seu ADN.
Molt aviat, en tot just uns segons, el nou genoma es va apoderar del bacteri i va desaparèixer l’empremta de l’antic. El nou bacteri, que ja ha estat patentat, expressava únicament les proteïnes del bacteri sintetitzat, és a dir, s’havia convertit en una espècie diferent. «Quan canvies el software intern de la cèl·lula és com si la reiniciessis», explica Venter.
En total han estat 15 anys de treball, encara que solament dos de consagrats completament a la mateixa tasca. De fet, el món científic donava per fet que la primícia estava a punt d’arribar. «No m’ha sorprès. Fins i tot diria que s’ha endarrerit», afirma Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRG). Venter reconeix que han estat necessaris molts intents perquè la cèl·lula cobrés vida i comencés a replicar-se.
La inversió ha estat molt quantiosa, uns 32 milions d’euros (poc menys que el fitxatge del futbolista David Villa per part del Barça), però Venter té clar que en un termini raonable es podrà recuperar gràcies a les enormes implicacions industrials de l’avanç. «Posseïm una potent eina per decidir què volem fer en el camp de la biologia», assegura convençut. L’empresari sempre reitera el mateix exemple: «Volem crear algues capaces de capturar diòxid de carboni i de transformar-lo en hidrocarburs. D’aquesta manera evitaríem haver d’extreure més petroli». Cap alga actual és capaç de fer-ho amb l’eficiència necessària per combatre el canvi climàtic, insisteix. El biòleg també al·ludeix a implicacions mèdiques: gràcies a aquesta tècnica, explica, «el temps de fabricació de la vacuna anual contra la grip es podrà reduir en un 99%».
Pel que fa al debat ètic, Venter es va limitar a comentar ahir que havia demanat assessorament a organismes oficials. No va dir res ni de patents ni d’armes bacteriològiques, però es parlarà d’això.
EL PROCÉS I EL RESULTAT // L’ADN que s’ha reproduït és el del bacteri Mycoplasma mycoides, implicat en diverses infeccions humanes i ramaderes. Primer, els investigadors van fabricar-ne les unitats bàsiques amb síntesi química –que és el pas més difícil i llarg– i després les van acoblar com si fossin peces d’un puzle. Per aconseguir que encaixessin, cosa gens fàcil, es van introduir momentàniament en una cèl·lula de llevat que va ajudar a la fusió i va evitar la degradació. Després, el codi sintètic va ser introduït en una cèl·lula recipient d’un altre bacteri semblant, Mycoplasma capricolum, que prèviament havia estat desproveïda del seu ADN.
Molt aviat, en tot just uns segons, el nou genoma es va apoderar del bacteri i va desaparèixer l’empremta de l’antic. El nou bacteri, que ja ha estat patentat, expressava únicament les proteïnes del bacteri sintetitzat, és a dir, s’havia convertit en una espècie diferent. «Quan canvies el software intern de la cèl·lula és com si la reiniciessis», explica Venter.
En total han estat 15 anys de treball, encara que solament dos de consagrats completament a la mateixa tasca. De fet, el món científic donava per fet que la primícia estava a punt d’arribar. «No m’ha sorprès. Fins i tot diria que s’ha endarrerit», afirma Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRG). Venter reconeix que han estat necessaris molts intents perquè la cèl·lula cobrés vida i comencés a replicar-se.
La inversió ha estat molt quantiosa, uns 32 milions d’euros (poc menys que el fitxatge del futbolista David Villa per part del Barça), però Venter té clar que en un termini raonable es podrà recuperar gràcies a les enormes implicacions industrials de l’avanç. «Posseïm una potent eina per decidir què volem fer en el camp de la biologia», assegura convençut. L’empresari sempre reitera el mateix exemple: «Volem crear algues capaces de capturar diòxid de carboni i de transformar-lo en hidrocarburs. D’aquesta manera evitaríem haver d’extreure més petroli». Cap alga actual és capaç de fer-ho amb l’eficiència necessària per combatre el canvi climàtic, insisteix. El biòleg també al·ludeix a implicacions mèdiques: gràcies a aquesta tècnica, explica, «el temps de fabricació de la vacuna anual contra la grip es podrà reduir en un 99%».
Pel que fa al debat ètic, Venter es va limitar a comentar ahir que havia demanat assessorament a organismes oficials. No va dir res ni de patents ni d’armes bacteriològiques, però es parlarà d’això.
CONCERTS MES DE MAIG/JUNY A BARCELONA
CONCERTS DEL MES DE MAIG AL MES DE JUNY BARCELONA
.25/5 Au Revoir Simone, Sala Bikini.
.27/5 Primavera Sound, Parc de Fòrum.
.03/06 Thelemáticos (A Viva Veu), Fantástico.
.05/06 God Is An Astronaut, Sala Bikini.
.11/06 Standstill, Sala Apolo
.17/06,18/06 y 19/06 Sónar, CCCB - MACBA y Fira Gran Via (M2) L’Hospitalet
.22/06 Placebo, Sala Razzmatazz.
.24/06 Bob Dylan, Poble Espanyol.
.27/06 Aerosmith, Palau Sant Jordi.
.30/06 Chris Isaak, L’Auditori.
NO T'HO PENSIS MES, ASSISTEIX A TOTS ELS CONCERTS QUE PUGUIS!
Aquí al blog fritravich tota la informació mes per mes dels concerts a la gran ciutat del moment!
TOTA LA INFORMACIÓ A FRITRAVICH BLOG!
.25/5 Au Revoir Simone, Sala Bikini.
.27/5 Primavera Sound, Parc de Fòrum.
.03/06 Thelemáticos (A Viva Veu), Fantástico.
.05/06 God Is An Astronaut, Sala Bikini.
.11/06 Standstill, Sala Apolo
.17/06,18/06 y 19/06 Sónar, CCCB - MACBA y Fira Gran Via (M2) L’Hospitalet
.22/06 Placebo, Sala Razzmatazz.
.24/06 Bob Dylan, Poble Espanyol.
.27/06 Aerosmith, Palau Sant Jordi.
.30/06 Chris Isaak, L’Auditori.
NO T'HO PENSIS MES, ASSISTEIX A TOTS ELS CONCERTS QUE PUGUIS!
Aquí al blog fritravich tota la informació mes per mes dels concerts a la gran ciutat del moment!
TOTA LA INFORMACIÓ A FRITRAVICH BLOG!
viernes, 14 de mayo de 2010
SOS
Hola, hem dic Frooc i visc a Crooachkc. Nomes visc a l'estiu perq tinc una malaltia, pero hi ha una cosa nomes una cosa que hem pot fer reviiure. Aquesta cosa només la sap la lhaukrha una amiga. El que passa es que ella o ell, no c ven b q es encara, no sap que hem pot ajudar a reviure. Nomes necesitu ferli entendre qina es la poció q necesitu, el que passa esq n c com, perq nomes puc escriure no tinc veu, no c parlar, ningu me nha ensenyat mai.
Podria fer gestos, perque si li escric ella no sap llegir, i per tant seria l'única manera. Pero, com li ensenyu que volen dir els gestos? Necesitu alguna resposta haviat.
Podria fer gestos, perque si li escric ella no sap llegir, i per tant seria l'única manera. Pero, com li ensenyu que volen dir els gestos? Necesitu alguna resposta haviat.
Malaa viiiida
Mala vida es una cançó d'un grup que es diu mano negra, que ara ja no toquen. En aquest grup tcava en manu chao, un cantant amb una veu impresionant, que per mi va crear el seu propi estil de mùsica. Ara Manu chao toca en solitari.
Esperu que l'escolteu, val la pena.
viernes, 7 de mayo de 2010
Gran john lennon
Aquest video es sobre una cançó que hem porta uns certs records sentimentals. Hos recomanu que l'escolteu perqué realment es una gran cannçó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
